El tapís que estem construint acompanyarà i recollirà el procés: s’anirà construint i traslladant a diversos punts del barri, com a excusa per facilitar la trobada entre persones. 

El projecte parteix de l’expressió que utilitzem en la llengua castellana per referir-nos a una tasca fàcil de realitzar. Si explorem el significat literal de la frase, ens adonem de la gran complexitat que s’hi amaga darrere.

El fet de cosir i cantar, ha estat des de temps ancestrals una activitat realitzada per dones dins l’habitatge i ha estat típicament desprestigiada i no remunerada. Sovint la mare de família cosia, teixia o arreglava la roba dels fills i marit, així com altres objectes de la casa: cortines, "tapetes", etc. Com si es tractés d’una feina que li és biològicament assignada.

Contràriament al significat de la frase feta, l’ofici de la costura requereix tota una vida d’esforç i dedicació, i el fet de cantar suposa, en realitat, transmissió de la cultura popular de generació en generació.

Amb aquest projecte ens proposem recollir històries que s’amaguen darrere del fet de “cosir i cantar”, en el context immediat del barri de la Ribera Baixa del Prat de Llobregat, amb la voluntat d’entendre

i reivindicar aquestes activitats, que les noves generacions estem perdent, com també facilitar trobades i col·laboracions entre persones vinculades a “cosir” i/o “cantar”. Finalment, a partir d’aquestes pràctiques, es generaran diverses activitats públiques al barri.